dimarts, 26 de maig de 2009

みんあ、 だいじょぶですか。

Avui toca 二条城 (Nijo-jo-), el castell de Nijo, tot i que jo aquí faria una diferència entre castell i palau. Per mi, el castell de Nijo-jo- és més un palau que un castell, perquè no té una distribució gaire apropiada per la guerra; el veig més com un palau per passar l'estiu o, per dir-ho d'altra manera, les vacances de l'emperador que, o no en tenen mai, o bé, les tenen tot l'any XDDD ja sabem com van aquestes coses.

Una mica d'història: La construcció d'aquest palau va ser ordenada al 1601 pel fundador del Shogun Tokugawa, Ieyasu Tokugawa. Tots els senyors feudals estaven obligats a ajudar en la seva construcció. El 1626 es va completar el palau, durant la regència de Iematsu Tokugawa. Durant aquesta època, el període Edo, la capital del Japó era Edo però, la cort residia a Kyoto.

És un palau que s'ha hagut de reparar amb una certa freqüència degut a diversos incidents. El 1750, el castell central, ドンジョン, va ser impactat per un llamp; 1788, el palau interior va ser destrossat per un incendi que es va propagar per la ciutat. Llavors va quedar pràcticament deshabitat. El 1867, durant la regència de Yoshimitsu Tokugawa, es va proclamar que la cort imperial tornava al palau. I, finalment, el 1939, el palau va ser donat a la ciutat de Kyoto i, un any més tard, es va obrir al públic.

Tot i que he dit que considero el castell de Nijo més un palau que un castell, aquest no deixa de tenir les seves arquitectures defensives pròpies, ja que sempre és necessari protegir el cap d'estat com millor sigui possible. Així, el palau consta de dos anelles defensives concèntriques: un fosso i un mur. Aquestes tenien tres entrades. Entre aquestes dues construccions es troba el palau Ninomaru, les cuines, la guàrdia i alguns jardins. Aquest palau també consta d'un petit mur que el protegeix i només tenia dues entrades, al contrari que el mur exterior. A l'interior, es troba el palau Honmaru i la resta dels jardins.

Aquest és un plànol del palau. No l'entenc massa però, em sembla que es poden veure prou bé els dos murs, el Honmaru, palau central, i els jardins.
Un altre plànol però, situat a l'entrada del castell.

Per visitar el castell havíem quedat amb una dona que certa persona havia conegut per internet i, que li encanta Barcelona i, sempre que pot i va de vacances. La veritat es que no sembla gaire japonesa i molt influenciada per la nostra cultura i, tot s'ha de dir, el clima també XDDD té la pell més morena que jo XDDD

L'entrada principal.
Potser m'equivoco però, diria que és el Honmaru. Em va fer gràcia veure aquestes dones vestides amb きもの (ja vaig explicar que Kyoto feia unes promocions de transport públic i algunes entrades a museus etc gratuïtes per aquells que anaven vestits de la forma tradicional).

I aquí les tres maries davant del Honmaru, el palau central.
No tinc fotos de l'interior del palau perquè està prohibit però, intentaré explicar-ho el millor possible: per començar, les parets i les portes estan molt decorades amb motius naturals i animals (sobretot ocells), amb forces colors dels quals predomina el daurat; a vegades, també trobes el sostre pintat. Les portes són les típiques corredores d'estructura de fusta i paper. Fa molta gràcia perquè, cada dos per tres pots veure retalls de paper que s'enganxen s'obre l'altre per fer les reparacions XDDD (el fet que estigui tant decorat és un dels motius que em fa considerar-lo més un palau que un castell per fer la guerra); i la qüestió del terra és molt important XDDD et fan entrar descalç, òbviament, i, quan camines pel terra, aquest fa el soroll del piular dels ocells XDDDD en aquestes situacions és inevitable que a un no li surti el comportament infantil que sempre tenim amagat allà endins XDDDD en altres paraules, no pots refrenar les ganes de saltar, córrer o patejar un mica el terra XDDDD. Però, aquest és el terra dels passadissos, el terra de les habitacions és el típic tatami.

Un cop fora, el recorregut es bassa en els jardins, més que res, no ens quedava més temps. Així que aquí unes poques fotos dels jardins i de flors, tot i que no són ni de bon tros tant macos com els de Himeji.

Suposo que són les campanes per donar l'alarma. En la foto apareix una de les maries XDDD, la dona amb la que havíem quedat, que està d'esquena i, dos amics que ella havia convidat per a que ens acompanyessin. Em va saber molt greu per a ells perquè es devien aborrir moltissim entre tanta dona XDDD. A la foto falta una altra amiga que també havia convidat aquesta dona.





Si compareu aquestes carpes amb les que hi havia al Kinkakuji, el temple de l'or, són més grosses XDDD


Aquí es veuen els parallamps XDDD Es volen curar en salut XDDDD
Flors de cirerer. Fins ara, el que tenia era la foto amb un cirerer mig florit de fons. Aquest tampoc es que estigui massa florit. És una petita obsessió XDDD
Diria que és el mur interior.
Aquí és una de les poques fotos on apareix la amiga de la dona. I aquí es veu perquè s'aborrien aquell parell d'homes: les maries discutien sobre quin tipus de flor tenia aquest arbre XDDDD


Això pel que toca a la visita de Nijo-jo. Només puntuar un parell de fets: vam quedar a les 12'00 del migdia, hora local d'allà, i ja anàvem a dinar O.o Per sort, vam anar a un たべほだい (bufet lliure) i, hi havia una cua de mil dimonis, amb la qual cosa, vam començar a dinar a les 13'00h. cosa que a mi m'anava bé però, la cuina tancava a les 14'00h. així que vam haver de córrer una mica XDDD I, la segona cosa, els nois van carretejar tota l'estona unes bosses que duia una de les maries (una de les meves amigues). Això és cavallerositat!

Aquell dia tampoc vaig poder fer gran cosa més: anar a comprar el sopar, fer-lo i agafar l'últim metro cap a l'hotel, a les dotze menys vint, sempre ben puntual.

dilluns, 18 de maig de 2009

おひさしぶり!!!Dichosos los ojos que te ven! XDDD

Per la tarda del mateix dia, recordem que ja és dissabte >.<. (que ràpid que passa el temps quan un no vol), per la tarda, després de l' いけばな, tocava buscar l'hotel en que havia de passar la resta de dies que em quedava a 京都 (Kyoto). Ja havia dit que estava força a prop del museu del manga i que, tot i així, no hi vaig poder tornar XD. A l'hotel s'hi arriba caminant. Però, està situat per uns carrerons interiors en que t'hi pots perdre fàcilment. Aquest és el carrer principal, l'estació de karasuma-oike (la foto no l'he fet jo pk m'oblido a vegades de fer-les, o bé, em fa massa pal treure la càmara de fotos): No es veu bé però, hi ha un moment, entre els edificis alts de l'esquerra, en que no són consecutius. Allà hi ha un creuament de carrers principals i, una mica més amunt, està el museu del manga, un edifici baixet amb un ampli jardinet.

Al que toca, que el museu del manga ja s'ha acabat XD; Aquest és el carrer princial i, uns carrers més endins en direcció a la dreta de la foto, es troba l'hotel. No tinc fotos de l'entrada de l'hotel i, només se'n troben de l'edifici des de lluny, en que és impossible veure l'entrada; però, tinc fotos de l'habitació i les vistes ^^
Una vista una mica general de l'habitació. Es pot veure que, a la capçalera del llit hi tinc uns controls per engegar la tele, la ràdio, posar el despertador - també tens l'opció de dir que et despertin a tal hora amb nosequants còdigs que has de posar amb el telèfon de l'habitació, per si no saps parlar en japonés, però si no saps anglès estàs igual, perquè les instruccions estàn en japonès i anglès només XD - i el llum gran de l'habitació. Sobre el llit, es veu una bola blanca, és el llum petit de l'habitació. El botó per encendre'l és tàctil i, té diverses intensitats; així que, el primer cop que el toques, et dóna una llum dèbil; el segon, una mica més forta; el tercer, encara més forta; i, el quart, s'apaga.

Aquest és el lavabo, que ja l'havia penjat abans perquè no en tenia cap més (es que a vegades no hi penso a quines coses em falta fer-li fotos), Al costat dret de la pica hi han tres pots de color blanc ben posats en una safata; són el shampoo, el gel i l'acondicionador (l'acondicionador no em va agradar gens, així que jo utilitzava el que m'havia endut de casa), l'altra safata de l'esquerra tenia el raspall de dents, un got i sabó per la cara ( el mateix pot ja ho deia, facial soap, sabó per la cara, no pas de mans O.o). A la paret de l'esquerra, hi ha un paper penjat amb unes quantes instruccions, bàsicament, que no et dutxis amb la porta oberta i poca cosa més.

La banyera, que és curiosa perquè és altíssima i, gairebé tant petita de mides com un plat de dutxa >.<. Aquesta és la porta del lavbo, curiosa perquè fa que el lavabo sigui una cabina dins de l'habitació O.o . I, aquí es pot veure que el terra està enmoquetat però, haig de dir que, tot l'hotel, per dins, estava enmoquetat, com a mínim la part que veuen els clients, obviament.

Aquesta és la clau de l'habitació. Aquesta consta del clauer i una peça de color taronja que s'ha de col·locar en aquest elquesigui per poder tenir corrent dins l'habitació, si no, res funciona. L'interruptor és de la llum gran de l'habitació.
Una màquina per fer té XDDD Tens sobres de té sota la tassa blanca i l'aigua s'agafa de l'aixeta, que és aigua bona (com a mínim ho sembla perquè té bon gust). Aquí ja havia utilitzat el got del lavabo i la tassa perquè la Yuni no es trobava massa bé i va beure aigua i una mica de té.

El controls que hi havien al costat de la capçalera del llit. Els botons blancs de la derta són per donar-li corrent a la tele, la ràdio i, la llum gran de l'habitació. Al costat, els botons típics de la ràdio i l'altaveu; i, a l'esquerra, per posar l'alarma del despertador.

I aquestes són les vistes que tenia des de l'habitació. No són gaire maques però, no em puc queixar perquè vaig tenir sort de trobar aquest hotel gairebé al centre de Kyoto.

La següent parada és el castell de Himeji, amb els jardins més macos que he vist fins ara.

dimecres, 6 de maig de 2009

どうよびでした!

Arribem al dissabte, un gran dia XDDD Les meves amigues, obviament, ténen les seves obligacions i no em poden acompanyar a tot arreu, que és molt comprensible. Però, al contrari del que us podeu pensar, no vaig voltar sola aquell dia, estava amb la gran Yuni XDDD, a la qual li dedico el títol del blog XDDD No em pregunteu a que vé el títol perquè és una de les coses que no explicaré, és un tema un xic personal; ella ja sap que va amb carinyu ^^

La Yuni és una dona d'uns 30-40 anys, casada i amb fills però, que està estudiant japonès d'intercanvi, com les meves amigues ^^ Segueix la religió musulmana però, us puc assegurar que l'únic que té de musulmana és el mocador al cap XDDDDD És una dona que, amb el poc temps que he pogut passar amb ella, no li he trobat cap tabú ^^ Aquí haig de fer un apunt important, ella no sap gens d'espanyol i menys de català, clar; ara bé, parla el japonès com si fós la seva llengua materna i, en menys mesura, l'anglès. El meu nivell de japonès és força precari, així que, majorment, ens comunacàvem en anglès i ens fèiem entendre com podíem >.<.


Tornant al que toca. El dia va començar amb pluja però, jo ja tenia el meu paraigües de les tres maries XDD La primera visita va ser al museu del manga. Era una visita obligada, no només pel fet que em puc considerar friki, sinó també, perquè aquell dia, per part de la universitat, feien unes activitats culturals especials per tota la ciutat, més o menys. La qüestió, es que tot plegat va ser molt divertit i, el que hauria estat si m'hagués assabentat de tot el que passava. En la primera visita, el museu del manga (recordem-ho), van vestir la Yuni amb un kimono prestat, fins i tot li van deixar uns tabis (mitjons tradicionals) que se'ls va poder quedar i, unes gueta げた(sandàlies tradicionals) <.- aquestes no se les va poder quedar per molt que volgués XDDD Es veu que, si anaves vestida amb kimono, i tenies uns tiquets, que trobaves per tot arreu, podies utilitzar el transport públic gratuïtament. Jo també duia kimono aquell dia però, me'l va deixar una de les meves amigues i, me'l vaig haver de posar abans de sortir de casa, perquè jo no sóc de la universitat d'allà i, a mi no em canviarien de roba en el museu i em posarien el kimono com a la Yuni.


Del museu del manga no en puc dir gran cosa, vaig estar-hi poca estona però, basicament, era com una biblioteca de mangues amb algunes sales d'exposicions. Però puc explicar les anècdotes que van passar perquè són molt curioses i tenen la seva gràcia, tot i que no sé encara què va passar ben bé XDDDD Haig de demanar que em tradueixin algunes coses encara ^^ La primera de totes, és la cara amb que tothom et mira quan un estranger va vestit amb kimono o altres robes tradicionals, riuen ells i riem nosaltres XDD La segona, va tenir lloc al museu del manga, només començar el dia XDDD Mentre jo esperava que la Yuni es canviés de roba, un home se m'acosta e intenta parlar amb mi per demanar-me vésasaberquè. Sabia que volia que anés a parlar amb algunes persones que esperaven en una altra sala, però no sé de què i, l'home no parlava gaire l'anglès, per dir que el parlava XDD; més tard, va venir acompanyat d'una altra persona que, sí que parlava més anglès i, finalment, vaig poder-me fer entendre que estava esperant la Yuni (la dona va tardar lo seu a que la canviessin de roba ¬¬). El pis on es canviaven de roba i es posaven el kimono era el segon pis. Quan va acabar, vam baixar al primer pis i ens trobem amb la primera sorpresa: eren un grup de periodistes! WTF!! Van entrevistar la Yuni, no sé si tenien intenció d'entrevistar-me a mi o què, per si les mosques, em vaig quedar a uns metres mentre l'entrevistaven (tota la conversa era en japonès; jo ni fava) XDDD Encara no sé sobre que la van entrevistar, i mira que va intentar explicar-m'ho però, no hi va haver manera XDDD El resultat: article <-. es pot deduir que vam sortir al diari del dia següent XDDDD Totes dues són fotos del segon pis del museu del manga. És una biblioteca de mangues com es pot veure. A la segona foto estic jo amb el kimono prestat i una jaqueta de kimono per la pluja. El que no portava eren les gueta, sabia que caminaria i anava amb el calçat còmode (bambes XDD).

Una foto davant la universitat "pija" de Kyoto. El que duc a la mà és el paraigües dins una bossa de plàstic. Es veu que els dies plujosos, e l'entrada de les tendes, museus, etc... hi ha algú o, un post, que dóna bosses de plàstic a l'entrada per no deixar gotes d'aigua. Es que pensen en tot aquests japonesos ^^


D'aquí vam anar al parc de Gojo (a dalt, la Yuni al parc de Gojo), que estava buit i només vam fer un parell de fotos i prou. Una de les fotos ens la va fer un grup de nois que passava per allà いろおとこ XDD

La foto que ens van fer els nois que passaven, i és sota el primer cirerer florit que vaig veure al Japó ^^

Després, hora de dinar. Jo duia おべんと(dinar fet de casa - obento). Si mireu bé la foto de dalt, duc un bolset negre, la bossa de color més clar que és on duia おべんと i, el paraigües.

Vam parar a l'entrada d'un temple per dinar. Hi havia un parell de paradetes de たこやき (boletes de pop - takoyaki) i たいやき (pastisset en forma de peix - taiyaki). L' おべんと constava d' おにぎり (boles d'arròs - oniguiri) farcits de tonyina o acompanyats amb sèsam.

Donant una mica més de volta per allà, ens vam trobar per casualitat una boda, fins i tot, vaig veure ballar a dues sacerdoteses que hi participaven. Tot molt maco ^^

Els nuvis d'esquena.

Les sacerdoteses.
Un parell d'aprenents que agafaven apunts en unes llibretetes XDD
Els nuvis de camí cap a una sala interior del temple.

Haig de dir que la Yuni i jo vam anar a parar a aquest temple perquè no vam saber arribar al Kinkakuji (altre cop XDD) i, després, vam tornar al museu del manga per fer una de les activitats que ens proposaven: いけばな ikebana, l'art de les flors.
Això és el que va resultar^^ M'hauria agradt fer-ho des d'un altra perspectiva perquè aquesta no és molt bona, no es veu bé la flor groga >.<. La planta baixa del museu.
La secció de còmics espanyols XDDD スペイン (Spain)

Després, la recerca de l'hotel <<. Fins ara, estava a la residència de les meves amigues, en una habitació llogada però, es veu que com a màxim, es pot llogar per tres dies seguits, així que, vaig fer una reserva en un hotel per internet per la resta de dies. L'hotel estava molt a prop del museu del manga però, no hi vaig tornar, no vaig tenir temps.

Potser que de moment ho deixi aquí, no? XDDD

じゃね!!

dilluns, 4 de maig de 2009

つぎはきょみずうでらです!!おもしろい!!

きょみずでらはおもしろいです!でも、あめがいとわしい.
La visita al Kyomizudera, el temple de l'aigua pura, va ser divertida però, aquell dia plovia i no ho va deixar gaudir tant com voldria ><. El Kyomizudera 清水寺 és un altre temple budista que es remonta al 778 però, es veu que els edificis van ser construïts al 1633. Els seus edificis s'alcen al costat del mont Kyomizu ("aigua pura"). És famós, sobretot, pel seu edifici principal que hi destaca un gran balcó de fusta, sostingut per milers de pilars i, que sobresurt del mont. I també té unes bones vistes de la ciutat. L'entrada al Kyomizudera. L'arbre florit no és cap cirerer, és un pruner うめです。
Aquest paisatge en la tardor ha de ser preciós amb tot de tons marronosos i vermellosos.
Aquesta foto de dalt, si s'observa bé, es pot veure la torre de Kyoto ^^ Està feta des del balcó.
És el famós balcó del Kyomizudera però, en primavera i sense ser un dia plujós.

Aquesta és la meva foto, la del dia plujós i, que ni fet a aposta, perquè és la mateixa perspectiva que la de dalt XDDDD


Hi ha una dita tradicional que diu "saltar de la plataforma del Kyomizu" 「清水の舞台から飛び降りる」 que es remonta a l'era Edo. El significat que té és que es creia que, si saltaves del balcó de fusta del Kyomizudera i, sobrevivíes, es cumplia un desitg. La caiguda són uns 13 metres però, segurament degut a la seva vegetació espessa, dels 234 salts que es recorden del període Edo, el 85% van sobreviure.

Sota l'edifici principal, es situa el otawa no taki. Són tres canals d'aigua que cauen en un estanc. L'aigua de la cascada que formen, es diu que té propietats medicinals i que proporciona una vida longeva i sana.

(aquesta foto de dalt tampoc l'he feta jo)
Es diu que també va bé pels estudis. Ara bé, és un negoci, s'ha de pagar per beure d'aquesta aigua ¬¬
La resta d'edificis formen un conjunt de temples dels quals en destaca el Jishu-jinja, dedicat al Okuninushino-Mikoto, un déu de l'amor i els "bons matrimonis". En aquest edifici hi han dos pedres de l'amor separades per 18 metres l'una de l'altra. Es diu que, qui aconsegueix arribar d'una de les pedres a l'altre amb els ulls tancats, trobarà l'amor; i, si l'ajuden, per trobar l'amor també l'hauràn d'ajudar. Haig de confesar que ho vaig i fer i em van ajudar XDDD.
Una de les pedres en qüestió XDDDD
Aquesta foto és molt divertida perquè és l'entrada al que se suposa que són les entranyes del déu al qual està dedicat el temple. Quan entres, has de treure't les sabates, evidentment (a tot arreu t'has de treure les sabates, així que és recomanable un calçat que es cordi i descordi amb facilitat), i et trobes que has de seguir un túnel a les fosques. Tens una corda que et va guiant per tot el túnel, que no és laberint, per sort, però dóna una mica de volta i ho sembla XDDD I, a més, la roca del ronyó va inclosa XDDD Hi ha un moment, durant la petita travesía, en que s'arriba a un punt lluminós dins de tanta foscor; en aquest punt lluminós hi ha una roca que la pots anar fent girar, però no sé ben bé que significa. La qüestió és que és molt divertit XDDD.

S'ha de dir que aquest temple és patrimoni de la Humanitat des del 1994 i, proposat com a una de les 7 maravelles del món, encara que no va ser acceptada.
Sortint del temple hi havia aquest bonze pidolaire.
No sé si són els carrers de Gion però, si no ho són, estàn al costat. Això és baixant, ja fora del temple. Aquí em vaig comprar el meu yukata ^^ i les geta ^^
I on les tres maries vam comprar aquests paraigües tant monos^^ són vermells llisos però, quan es mullen, apareix un estampat de flors de cirerers molt maco^^ Les tres del mateix color XD tot i que hi havia de blau i gris, si no recordo malament.


Se suposava que haviem d'anar a dinar a un ケ-キ-たべほだい, un bufet lliure de pastissos ^^ però, no haviem reservat taula i, teníem 3 hores d'espera; ergo, no vam dinar allà, sinó al primer lloc que vam trobar bé de preu.
No recordo ara com es diu aquest mercat, però per aquí aprop vam trobar un lloc per dinar.

I aquest són les postres un taiyaki d'anko (pasta de mongeta vermella dolça)! estàn boníssims i, també hi ha de crema i xocolata però, de xocolata és més difícil trobar-ne. I, n'he arribat a trobar de おちゃ(tè verd).

La resta del dia el vam passar de tendes, altre cop XDDD Perquè el dia anterior, no sé si ho he dit, vam intentar arribar a algún altre temple per visitar-lo, però no hi vam saber arribar, així que vam acabar anant de tendes XDDD.

じゃね!!!Fins una altre!!!